Adlis s wunuɣen wis sin n Kamel BENTAḤA.

0

 

Ilindi tallit-agi i d-ilul i tikkelt tamezwarut wedlis s wunuɣen s teqbaylit . ( la bande déssinée) sɣur Kamel BENTAḤA, azwel-ines ƐEẒẒI d ƐEZZUL, d yiwen wedlis i d-yerran ṣṣut deg waṭas n yimukan, aṭas igerdan i umi yaɛǧeb, akken daɣen i yeɛǧeb ula i iselmaden n tutlayt n teqbaylit. Ass-a Kamel yuɣal-d s wadlis amaynut i umi yefka azwel « Aqejmamar » neɣ amecḥaḥ akken i as-qqaren di kra n tamwin, deg-s yesnerna tamuli-s deg unuɣen akken ad jebden ugar allen n yigerdan. Ula d taqbaylit swayes yura tgarrez, tjebbed ar teqbaylit-nni n yimezwura.

 

Tamacaht n tikelt-agi, tettwassen di kra n imukan, kamel yeddem-d agzul deg-s icebbeḥ-itt s wunuɣen,  tezzi. Tamacahut n yiwen umɣar d amecḥaḥ i yebɣan ad yessefreḥ tameṭṭut-is ar tagara infeq-as-d iɣes sakin nnuɣen dɣa tamɣart truḥ tgureb s axxam-nsen. Dɣa Aqejmamar yettnadi winna ara as-tt-id-yerren, ar tagara d azrem ara as-tt-id-yerren. M

Anwa id Kamel ? Kamal BENTAḤA, ilul-d ass 15 di tuber 1968, yessufeɣ-d ammud-ines n yifɣal amezwaru deg useggas n 2013 azwel-ines « Amicalement vôtre ». D ammud i as-yefkan tagnit ad yekcem s wudem unṣib deg umaḍal n udlis n wunuɣen. Ur iɛeṭṭel ara yessufeɣ-d sin n yidlisen s wunuɣen ( bandes dessinées ) s tutlayt n Taɛrabt, i as-d-ssutrent snat n tenmahliwin, tanmehla n yilmeziyen d waddal akked tenmehla tazzayrit n waman, (direction de la jeunesse et des sports et la direction de l’Algérienne des eaux ). D sin yidlisen-agi n unuɣen i yettwellihen ar useḥbiber n ugama akked waman.

Yuɣ-d aẓar di taddart n CERFA N BAHLUL, taɣiwant n Iɛeẓẓugen. Yebda amecwar-is s yisem-is d amsefɣul deg uɣmis n « Le Pays » i d-iteffɣen yal imalas, d aɣmis amenzu i yeskecmen imagraden n tutlayt n Tmaziɣt deg yijga n yisebtaren-is. Tiɛubbja-ines deg usuneɣ tdegger-it ad yaẓẓ ar sdat ugar, armi i d-yewwi amkan-is s wunuɣen-ines deg uɣmis « Les nouvelles confidences » akked di tesɣunt n yigerdan « Nounou ».

Asirem-is meqqar, iswi-s yenǧer, yewwi abrid-is yekcem i lebda s telqayt deg uḥric-agi n yidlisen n wunuɣen. Deg useggas n 2015, isewjed-d yiwen n udlis n wunuɣen s tutlayt n teqbaylit azwel-ines « Ɛeẓẓi akked Ɛezzul », d adlis i d-yewwin araz amezwaru di temzizelt n FIBDA (Festival International de la Bande Dessinée d’Alger) n useggas n 2016 di Lzzayer.

Ass-a, Kamal, yebɣa ad d-yefk akk tamussni-ines akked tiɛubja-s i tutlayt n teqbaylit, akken ad as-yernu cbaḥa s wunuɣen-ines  i d-yettmeslayen s teqbaylit i warrac d yinelmaden yeqqaren. D ttawil fsusen, ara ten-ideggren akken ad ḥemmlen ad ɣren s tutlayt n teqbaylit.

Fahim MESSAOUDENE

Share.

About Author

Avatar

Fahim MESƐUDEN, d yiwen n umedyaz u d amyaru s tutlayt n teqbaylit, ilul ass n 07/05/1981 deg taddart n Uzaɣar Ɛwana, taɣiwant n Yiɛekkuren. Deg useggas n 1986, imawlan-is ruḥen zedɣen di taddart n Agarsafen, taɣiwant n at-yeǧǧer, id-yezgan γer tama n teẓgi n ukefadu, anda yella yezdeɣ ass-a, sebba n waya d aɣerbaz ay-s ulac deg taddart i deg-i s teɣli timiḍt. Deg useggas-nni i yekcem s aɣerbaz amezwaru n taddart-agi. Seg uɣerbaz alemmas ar tesnawit, si tesnawit ar tesdawit, yeffeɣ-d s-yinna deg useggas n 2004, s ugerdas n DEUA en électronique. Yessker-it-id umussu adelsan n taddart-is, d netta it ideggren ad iḥemmel tira, tamedyazt, d yidles sumata. Seg ujrured ar waḥrured, seg waḥrured ar tikli. Skud teddun wussan, yettidir timsal, tidyanin, allaɣ-is yesseklas-itent d isefra akken ad idirent i lebda. Si temẓi-s i yekčem γer wannar n yidles, imi kra n win i ikečmen deg-s yekkat ad-yawwi amaynut. Fahim yella d imceggaε n Radyu n Numidya deg useggas 2011, aṭas n tedwilin i yessekles i umaṭṭaf-agi. Deg useggas n 2014 yebda yettaru imagraden s teqbaylit deg waγmis « Tiɣremt » s yisem « Tansa n Talsa ». Xas akken abrid n usiẓreg ḥarcaw, netta yelḥat ḥafi, yerẓa asalu-s deg useggas n 2013 yessufeɣ-d adlis-ines amezwaru, di teẓrigin RichaELSAM, azwel-is : « Tiyersi (le nœud) », d ammud n yisefra deg-s 38 isefra. Aseggas mbaɛd, di 2014, yerna yessufeɣ-d adlis niḍen, d ammud n tullisin akked tneqqisin, azwel-ines « Timsirin n ddunit ». D adlis-is d-yeffɣen di teẓrigin n SEFRABER di tmurt n Fransa. Ugar n waya, Fahim ass-a d aselmad n tiliktrunit deg uɣarbaz n uselmed n lḥerfat n BUXALFA ( Tizi Uzzu )

Leave A Reply