Deg yermad i d-thegga tiddukla Numidya d asmekti n tmettant n Dda Lmulud At Mɛemmer, i d-yeɣlin aseggas-a d yermad n wesfugel n uwines n tlalit n Dda Lmulud ( 1917 – 1989), i d –ihegga useqqamu unnig n timmuzɣa HCA, akk d wass agraɣlan n tutlayt tayemmat (21 Furar), thegga-d tiddukla Numidya ussan 23, 24 d 25 Furar 2017 ahil n wussan n yedles d tẓuri deg wexxam n tiddukla.
Ass amenzu ihi yella-d d usarag n Mass Benaouf Ǧamal, timlilit i yessermed uselway n tiddukla Numidya, Mass Zamuc Ssaεid, Massa Benεuf yewwin awal ɣef tudert n Dda lmulud, i d-ilulen yegla-d s ttebcira n lxir i umaḍal, imi d-yegla s weḥbas n ṭṭraḍ umaḍal amezwaru (netta ilul di 28 Dujember 1917, ṭṭraḍ yeḥbes s kra wagguren deffir, du Mayyu 1918) ;
Dda lmulud daɣen yefka aḥric di tudert i tmurt-is, imi i ijuhed s tira, ama deg weɣmis « Asirem n Lezzayer (l’espoir de l’Alagerie) anda i yettaru s yisem n Brahim Buεekkaz, s taɣect n imselliliyen izzayriyen, ssyen si 1956 ar 1957 s yisem n Kaddur, i yura tibratin i ONU, anda i d-yessebgen tamḥeqranit n wemnekcam afransis i yizzayriyen, yessufeɣ tamsalt tazzayrit ar umaḍal, di 1957, di « la bataille d’Alger » yura tamezgunt « le Foehn », i yesserɣ s ufus-is ( iεawed yessufeɣ-itt-id di 1982) imi i bɣan a t-nɣen wernu ṭṭfen 3 iεeggalen si twacult-is. Seddaw n ẓẓyar-agi, tudert-is di Lezzayer tuɣal d awezɣi, d ayen i t-yerran ad iruḥ ad Lmerruk, di 1962, yuɣal-d ar Lezzayer, d aselmad di tussna n wales (ethnographie) anda i yesselmad daɣen tamaziɣt.
D Dda Lmulud, i d ifeṭṭiwej i yessaɣen aḥeǧǧaǧu n temsalt n tmaziɣt, ladɣa deffir usiẓreg n wedlis-ines « la mort absurde des aztèque » di 1972, anda i d-yefka amedya n tmettant n tɣerma n iztikiyen, di marikan talemmast, imi tebɛen « taɣerma » n wiyaḍ, d abrid i d-neǧren yeɛdawen n tmaziɣt akken ad tt-ssefsin di tɣerma n taɛrabt.
Tiririt n Dda Lmulud akken i t-isemma wemsarag Benɛuf Ǧamal d ababat n yiman n weɣlan amaziɣ, ladɣa deffir usarag i sḥebsen di 1980, ɣef isefra iqburen n tmurt leqbayel, yesmenyef ad tili s tira d wesnulfu, ɣas akken yerra-d i wayen akk i s-d-sbubben (les donneurs de leçons) ur d-yeffiɣ ara deg weɣmis Lmuǧahed imiren, yeffeɣ-d deg waṭas n yeɣmisen iberraniyen.
Dagi a d-bedreɣ iswi n Mass Benεuf Ǧamal, akken i t-id-yenna, i yella ula d Dda Lmulud At Mεemmer yessaram, ad yuɣal Si Muḥend u Mḥend d imqeddem n yiseɣ n weɣref amaziɣ di l’UNESCO (l’embassadeur honorifique du peuple amazigh à l’UNESCO).
Yessegra-d wemsarag Mass Benεuf ayen akk yura Dda lmulud ama d ungalen, d tineqqisin, tizrawin, imagraden. Wagi deg weḥric amenzu n usarag, wagi d aḥric amezwaru
Aḥric wis-sin n usarag, yerra-t i weskasi, anda i d-yefka s tewzel amezruy n umennuɣ ɣef tmaziɣt di temdin n Wehran, dagi i yerra tajmilt tameqqrant i DR Kamal u Zerrad ( akken i s-isemma Mass Benεuf), d awaɣezniw n umennuɣ n tmaziɣt deg Wehran, imi d netta i yegren asurif amezwaru deg umennuɣ i tmaziɣt, deg iseggasen n 80, Kamal yebɣa ad yesselmed tamaziɣt i yesdawiyen akken d nutni ara yessiwḍen akken ilaq izen, yebda yexdem-d sɣur-s aṭas n les photocopies ama i tjerrumt n Dda Lmulud, neɣ i wedlis n Ḥamid Ḥammuma, akk d tira n tmaziɣt n Remḍan Σeccab, s tallalt n Benεuf Ǧamal, d Zamuc Sseεd ferqen idlisen-nni i yinelmaden n tesdawit (leqbayel) ddeqs, i d-yerran i teɣri, usan-d ad ɣren, maca, mačči aṭas i ikemmlen timsirin, gar wid iṣebren, yella Benεuf Ǧamal, i irefden s timmad-is taεkemt n uselmed, i wid i d-yernan. Tajmilt daɣen yerra-tt wemsarag, i yinelmaden imezwura, ladɣa Massa Σiwaz Farida, Dda wakli, Xaled Uyidir, d wiyaḍ.
seg wayen yura Dda Lmulud a d-nebder;
Idlisen d ungalen – Ouvrages et Romans
1) La colline oubliée, roman
Paris : Plon [1952];
2) Le sommeil du juste, roman
Paris : Plon [1955];
3) L’Opium et le Bâton, roman
Paris : Plon [1965];
4) Le Banquet,
Paris : Perrin [1973];
5) Tajjerumt n Tamazight ( tantala taqbaylit )
Paris : Maspero [1976], Alger : Bouchene [1990];
tizrawin / Alqaḍ :
1) Lexique Francais-Touareg, [1967];
2) Les Isefra, Poèmes de Si Mohand ou Mhand Mohand ou Mohand, 1840?-1906. Texte berbère
Paris : Maspero [1969];
3) Amawal, Tamazight-Tafransist/Tafransist-Tamazight, ( sous sa direction )
Alger, 1973.
4) Poemes kabyles anciens
Paris : F. Maspero [1980];
5) Tellem chaho ! : contes berberes de Kabylie
Paris : Bordas [1980];
6) Machaho !: contes berbères de Kabylie.
Paris : Bordas [1980];
7) Awal ( Cahiers d’Etudes Berberes ) ( sous sa direction 1985-1989 )
Paris : Escales ( Nouvelles ), Bouchene : Alger [1995];
4 commentaires
tanemmirt i gma-tneɣ ǧamal ɣef usarag-agi
i d-yessbegnen ahat taḥawact ɣef tmeddurt n Dda lmulud. D tidet, Dda lmulud d win d-yessakin imaziɣen di lezzayer, ladɣa s uxeddim-ines, yal tarkent yenǧeɛ-itt akken ad zren tban-iyi-d imazigen d akken ṭṭsen f ugerruj ilaq a t-id-skeflen, di yakk taɣulin.
a t-yerhem rebbi, yefk-d timital-is ara iqeddmen asurif ar zdat tamsalt n tmaziɣt ladɣa di tussna takadimit.
Azul,
Tanemmirt i gma-tneɣ Meqqran i s-d-igan taḥawact i usarag-agi; daɣen i Numidya i yessudsen krraḍ wussan-a n yedles d tẓuri, d-yellan ilmend uwines amenzu n tlalit ubabat ayiman n tmaziɣt « DDA LMULUD AT MƐEMMER.. Gedha yes-wen!
Zik-nni qqaren « Win i k-yesɛan deg wedrar, ur yettagad aẓaɣar », maca, tura tetti taluft, ahat nezmer a d-nini: « Win i ken-yesɛan deg uẓaɣar, ur yettagad idurar »!
Tanemmirt.
Gedha yes-wen ula kunwi s imussnawen-agi-nneɣ, Ǧamal neɣ ccix akken i s-neqqar, d asif n tira, ɣas akka tikwal ur s-nteddu ara di lebɣi mačči d lebɣi-nneɣ ula d nekni, tikwal d lmestufat, tikwal d kra ilugan n wamahil i ilaq ad nqader, afud igerrzen a Ccix. leqder-ik Meqqer d kečč i d ccix-nneɣ.
Azul,
Ɣas ulamma ur uklaleɣ akk annect-a, maca yelha usebɣes i wemɣar akka am nekk akken ad yesɛu kra ifadden!
Tanemmirt a dda Meqqran, a dda Meqqran tanemmirt! Tanemmirt daɣen i Leɛgab akkkd imeddukal.