Tameɣra n zzwaǧ di taddart, zik.

3

Aṭas n wansayen i aɣ-yettruḥun, imezdaɣ n tuddar yebda yettensar-asen wayen bnan at-zik. Yal tallit  yettili-d umbeddal deg wansay-agi, imezdeɣ ssenqasen deg-s, llant kra n tɣawsiwin yewwi-d fell-aneɣ ad tent-neḥrez. Deg umagrad-agi ad ɛeṛḍeɣ ad d-awiɣ awal ɣef tmeɣra n zzwaǧ zik di taddart-nneɣ, amek tella zik, d  wembeddal i d-yellan skud teddun wussan.

Mi ara yesɛu yiwen tameɣra n zzwaǧ, yella wemgarad amek tt-xedmen ticekki d aqcic ara izewǧen neɣ ma yella d taqcict. Tameɣra n weqcic ssemɣaren-tt ɣef tin n teqcict. Tameɣra n weqcic tettek kraḍ (3) wussan, tin n teqcic sin (2) wussan kan.

 

Tameɣra n weqcic ( n yisli ) :

Uqbel ad d-yawed wass n tmeɣra, ilaq imawlan n weqcic ad ɛeggnen ( fiançailles ) taqcict. Ma fran awal ad mtawan ɣef wass deg i ara tettwixdem tmeɣra.

Zikenni, weqbel tameɣra s waggur, tulawin ttalint ar wedrar i wakken ad d-zedment isɣaren swayes ara sewwen ass-nni n tmeɣra.

Mi d-mazal ddurt, axxam n yisli ad d-necden tiwelliyin-nsen, imdukal, iwasila-nsen akk, akken ad d-asen ad ḥedren ass-nni n tmeɣra.

Tulawin ad heggint, ad fetlent seksu ɣef zik lḥal. Irgazen mi mazal sin wussan ad zlun azger. Taggara-agi seg wakken ɣlayet teswiɛt, lɣaci mačči aṭas i izellun azger, ttawin-d kan aksum deg ugezzar.

 

  1. Ass amenzu :

Deg wexxam n weqcic tettban d tameɣra, tilawin ttawint izlan, slewliwent, iraggun n seksu akked  useqqi ɣummen lḥara. I yimekli sewwayen tikerciwin n wezger-nni yemmezlen, deg-s ad ččen at wexxam d yimeɛraḍ. Uqbel lfatiḥa axxam n weqcic ad awin i wexxam n teqcict azal n wayen ara ad ččen wid ara yeɣren lfatiḥa. Ayen ttawin : taɣruḍt n wezger, awren, lxeḍra…

Ass-nni deg i ara ɣren lfatiḥa, axxam n yisli ad heggin wid ilaqen ad ddun, gar yirgazen akked tlawin, akken ad ddun s axxam n teqcict. Tilawin ad awint tabalizt deg-s : taṣabunt, timeḥremt, taluga n sebbaḍ, lḥenni, taqendurt. Irgazen ad ssiwlen i ccix n ljameɛ, ad t-awin yid-sen. Ass-a llan wid izewwiren lfatiḥa aladra wid ara d-yawin tislit anda yebɛed.

Tameddit n wass ad yili yimensi, ad ččen akk at-taddart, wid ur nezmir ara seččayen kan adrum. Mi yekfa imensi d lawan n lḥenni n weqcic. Ad yers lmetred degs : timellalin ( ilaq snat ɣef snat mačči d timferdin : 2, 4 neɣ 6… ), lḥenni, tafzimt n lfeṭṭa. S idis n lmetred tella : tmeḥremt i wid-nni ara yefken lxir (idrimen) akked tcekkart n lmelḥ ara zuzzren i tebraḥt n wurar, i wakken ad imliḥen wussan n yisli.

Isli ad as-yeqqen lḥenni win meqqren di leɛmer, jeddi-s neɣ baba-s. Ma ur yesɛi ara jeddi-s neɣ baba-s, ad as-yeqqen ɛemmi-s neɣ xali-s. D win ara as-yeqqnen lḥenni ara t-id-yessufɣen di texxamt-is ar wemraḥ deg i ara yeqqen lḥenni.

Llan wid ixeddmen urar, urar n iḍebbalen s ugerbuz, abendayer d lɣiḍa, llan wid yesɛeddayen kan tameɣra s uzenzi n lḥenni akked teɣratin n tlawin neɣ s yizlan n tlawin. Zik urar yettili-d deg wefrag n wexxam, tikwal maḍi d lxalat i t-ixeddmen, win i umi neqqar : urar n lxalat. Mi ara ɣren s imensi ad asen-inin : « ruḥet-n ad teččem imensi u yerna ad tferǧem urar ». Win ur nettwaɛraḍ ara akka, ur yettɣimi ara ad iferreǧ urar. Deg yiseggasen-agi ineggura, uraren xeddmen-ten deg yimraḥ n taddart. Llan wid d-yettawin icennayen. Lɣaci, argaz, tameṭṭut ceṭṭḥen.

 Yella wanda d-ttawin win yeznuzuyen lḥenni, netta ad d-yettawi isefra, tulawin ad as-d-ssiɣritent, kan akken alamma yekfa lḥenni. Aznaz n lḥenni : d isefra n ucekker n at wexxam, isli, tislit akked wid akk iḥeḍren dinna. Yella wanda d tulawin i yeznuzuyen lḥenni s yizlan. Isli ad yeqqen lḥenni, imezdaɣ n taddart, imdukal-is d wid akk iḥeḍren dinna, ad as-fken lxir (idrimen).

 Mi yekfa wurar, yal wa ad yuɣal s axxam-is. Yemma-s n yesli ad d-theggi tid ara ifetlen seksu i yiḍ-nni akked tid ara iɛerken uggi n lesfenǧ d tid ara yerren iccuyen n useqqi i tanzayt n wass.

 

  1. Ass wis sin :

Azekka-nni ad yili imekli i iqeffafen ara yeddun ad d-awin tislit. Sewwayen lbaṭaṭa yeqlan, lubyan taleqqaqt d iḥendarcayen n weksum yeqlan di zzit. Wiyaḍ xeddmen seksu d useqqi s yiftaten n weksum.

Mi kfan ad ruḥen ad d-awin tislit. Zik tislit ttawin-tt-id s userdun, s uɛudiw, ass-a s tkerrust. Tarbaɛt n tlawin yettawin izlan ad ḍeffrent deffir teslit ad d-ttawint izlan. Tettili-d terbaɛt n iḍebbalen, ssya ɣer da ttawin-d tazwayt, tulawin slewliwent, wa iceṭṭeḥ, wa yeṭṭafar anda d-ttawin iḍebbalen.

Mi ara ad awḍen s axxam n  teslit. Tislit ad tessew aman tlata (3) n tikkal deg wurawen n baba-s neɣ gma-s, neɣ xali-s… Ad kecment tlawin ar texxamt n teslit, ad as-d-cebbḥent. Mi ara teffeɣ teslit deg wexxam n baba-s, ad tt-id-yessufeɣ netta neɣ gma-s neɣ xali-s… ad d-teffeɣ seddaw leɛnaya n baba-s neɣ gma-s. Mi ara d-taweḍ ar tewwurt, baba-s ad yerfed afus-is ad tɛeddi s wadda n teɣruḍt-is.

Ad teḍfer lɛada deffir n teslit, deg-s ad naf ttawin : tiḥbulin ( llan wid yettawin lemsemmen ), timellalin, asenqud i deg-i ara tawi lqecc-is. Mi tt-yessuli baba-s neɣ gma-s ɣef uɛudiw ad yerkeb deffir-s, ad tt-yeṭṭef akken ur d-tɣelli ara. Tura lqecc n teslit ttawint deg yiḍ.

Mi ara d-taweḍ teslit s axxam n yisli, ad tt-id-yemmager yesli ar tewwurt, ad iruḥ ad as-d-yeṭṭef afus, ad bedden sdat n tewwurt. Uqbel ad tekcem s axxam, lal n wexxam, tamɣart, ad d-tawi lḥila n waman ad tger deg-s lfeṭṭa, tislit d yesli ad gren ifassen-nsen deg-s. Ma ilul wegrud deg wexxam-nni neɣ tislit iɣef ur d-yezzi ara useggas, daɣen ad gren ifassen-nsen di lḥila-nni n waman. Yemma-s n yesli ad d-theggi abuqal yeččur d aman akked uɣerbal (ṭṭbeq). Deg uɣerbal-nni ad naf deg-s : irden, ibawen, nneɛma, ssker, timellalin ( timellalin ilaq snat ɣef snat, mačči d timferdin 2 neɣ 4, 6… )

Lal n wexxam,  ad tesmir  ciṭuḥ n waman  s urawen n teslit, tislit ad tanez fell-asen,  ad tent-tettarra ar sdaxel n ubuqal kraḍ (3) n tikkal. S wurawen-is, ad tent-tɛelli ɣer deffir-s, ar lɣaci i d-iḍefren krad (3) n tikkal. Aɣerbal-nni daɣen kifkif, ad tanez fell-as am waman-nni.  S wurawen-is ad d-teččar urawen-is, ad tanez fell-as, ad tent-tettarra ar sdaxel n uɣerbal kraḍ (3) n tikkal. S wurawen-is, ad tent-tɛelli ɣer deffir-s, ar lɣaci i d-iḍefren krad (3) n tikkal. Lɣaci ad reffden ifassen-nsen akken ad d-cleqfen timellalin, aladra timellalin. Tura deg uɣerbal ad naf daɣen, leḥlawat, lgaṭu,…

Lal n wexxam, ad d-tcudd isli d teslit s waggus, ad sen-ternu alwes-is akked tnuḍt-is ma tella, ad tent-ssekcem akken cudden s axxam, ad asen-tini : « zwiret awlidi s uḍar ayeffus, ad yesdukel Rebbi lxawa-nwen, ad awen-qeɛden wussan… ».  Lal n wexxam ad tessufeɣ snat lejfun n seksu d lḥemmez, labaṭaṭa, zrudiya s zzit. D lweɛda i yimezdeɣ n taddart.

Tameddit-nni ad seččen daɣen imesni wis-sin, am wass amenzu. Mi yekfa yimensi, d ass wis-sin n tmeɣra s iḍebbalen. Ass-a yiwen n yimensi kan ixeddmen.

Tislit ad d-tbeddel lqecc-is. Assenni ur ikeččem ara ar ɣur-s yesli, ad tgen di texxamt-is nettat d weltma-s, neɣ xalti-s…

 

  1. Ass wis-kraḍ (3) :

Azekka-nni imawlan n teslit ad d-uɣalen ad ẓren taqcict-nsen, wa ad ččen imekli. Mi d tameddit, tislit ad as-bedlen lqecc-is, ad s-kksen akerzi, ad as-sselsen takessiwt akked tjellabt. Ad as-beggsent s waggus ɣef wammas-is, ad as-sselsent timeḥremt ɣef uqerruy-is, ad s-ɛelqent lfeṭṭa. Mi d-teffeɣ ad as-cberbren i uqerruy-is s tmeḥremt neɣ s lfuḍa. Ad teqqim akken, tulawin yettawin izlan ad as-zzint aɛarus.

Mi i as-kfant tuzzya n uɛarus,  ad iɛeddi wemɣar-is neɣ alwes-is ameqqran ad as-yegzem tamzurt ( ccuca ), tislit ad tanez ɣef uqerruy-is. Mi i as-kezmen tamzurt ad as-yefk tiẓri (idrimen) win i as-tt-igezmen, ad t-tebɛen ilewsan-is d wat wexxam n yesli akked teslit, dɣa ad ten-tejmeɛ.

Mi ten-tejmeɛ, ad teffeɣ teslit ar tala ad d-tagem. Ad truḥ temɣart-is ad as-d-tawi abuqal d ilem ad t-teṭṭef deg ufus-is ayeffus, ma deg ufus azelmaḍ ad tekmes takemmict n lemleḥ, ad teddu deg webrid ar tala ad tezzuzur ciṭuh ciṭuḥ, allen-is ad asent-tebru di lqaɛa. Ad as-teṭṭef afus weltma-s neɣ xalti-s, ɛemti-s n weqcic si tama. Si tama nniḍen weltma-s, neɣ xalti-s nettat. Tarbaɛt n tlawin ad ddunt deffir-s ad d-awint izlan.

Mi tewweḍ ar tala, ad tḍegger lemleḥ-nni d-yegran deg ufus-is. Ad tessired mliḥ ifassen-is. Ad d-teččar abuqal-nni, ad tefk i warrac ad sswen d imezwura. I warrac kan, akken ad tesfillet ad d-tesɛu amenzu-ines d aqcic, syinna akin ad asent-tefk i teḥdayin. Uqbel ad uɣalent tulawin ad d-awint izli-yagi, ad cekkrent aɛessas n wemkan-nni.

Mi d-uɣalen si tala, dayen tefra tmeɣra, yal yiwen ad yennejmaɛ s axxam-is. Deg yiḍ-nni ad as-d-tessu temɣart-is, ad as-tini : « Ha-t-an wemḍiq-im, ssiɣam-id ». Isli d teslit dinna ara ad ṭṭsen iḍ-nni. Azekka-nni tafejrit weqbel ad yedden ccix ad d-yeffeɣ yesli si texxamt, akken ur yettemlil ara akk d at wexxam-nsen, acku ttsetḥin. Taṣebḥit mi d-tekker teslit ad truḥ ar temɣert-is akked xwalti-s neɣ ɛmumti-s n yesli i wakken ad walint cacc-nni acebḥan ma yumes d idammen, ad sɣertent. Ma ur yumis ara d idammen, ad ssiwlen i wexxam n teslit, ad ruḥen ad terren s axxam-nsen.

Tislit ur tteffeɣ ara akken 7 wussan.  Mi tezzi ddurt, axxam n weqcic ad xedmen ssbuɛ. Tislit ad terzef s axxam-nsen maca ur tettnusu ara. Mi ara d-tuɣal ad tawi yid-s tarzeft ( seksu, lesfenǧ, ssker… )

 

Tameɣra n teqcict ( n teslit ) :

Ad ɛerḍeɣ kan ad d-awiɣ amgired yellan gar tmeɣra n weqcic akked teqcict, deg weḥric-agi wis-sin, acku mačči deg waṭas ideg i mgaraden. Ayen akk i ten-icerken uriɣ-t-id yakan deg weḥric amenzu ( tameɣra n weqcic).

Taqcict ilaq ad tt-ɛeggnen wexxam n weqcic, aɛeggen amezwaru yettili-d s wawal. Ma yella fran awal dayen, taqcict dayen d tislit-nsen. Ass amenzu ad ruḥen kan imawlan n weqcic s axxam n teqcict ad ssutren ma ad asen-fken taqcict-nsen i mmi-tsen. Zikenni llan imawlan yettɛegginen tullas i warraw-nsen, asmi akken ara d-tlal. Zik d lɛib ad ruḥen wexxam n yesli ad ssutren taqcict tamecṭuḥt ma yella ur tezwiǧ ara weltma-s  tmeqqrant. Aqcic ur iẓer ara taqcict alamma d ass n tiddin. Taqcict ma yella yefka-tt baba-s ur tezmir ara ad tini : « ala ».

Tameɣra n teqcict xeddmen-tt ɣef sin wussan. Tura yiwen wass kan. Uqbel tameɣra imawlan n teqcict ad necden widen i asen-yettilin, tiwelliyin, imdukal…

 1. Ass amenzu :

Axxam n teqcict ad rjun ad ɣren lfatiḥa, ula d nutni ad awin wid ara iḥeḍren, imeqqranen-nsen. Ad heggin imekli i wid ara yeɣren lfatiḥa. Ccix ad iɣer lfatiḥa, mi yekfa, baba-s (Yezmer ad yili d ɛemmi-s, xali-s d gma-s ameqqran) n weqcic ad yessuter taqcict i baba-s, as-yini :

« Ad ṣelliɣ fell-ak a nnbi, usiɣ-k-id i nnesba, ad iyi-tefkeḍ yelli-k flantiyya (Ad yebder isem n teqcict) i mmi leflani (Ad yebder daɣen isem n weqcic). »

As-d-yales i tefyirt-agi kraḍ (3) n tikkal. baba-s n teqcict ad as-yerr :

« Ad ṣelliɣ fell-ak a nnbi, ma yefka-yawen-tt Rebbi d nnbi, fkiɣ-awen yelli flantiyya i mmi-twen leflan».

A s-d-yales i tefyirt-agi kraḍ (3) n tikkal daɣen. Imir kan baba-s n teqcict ad yessers idrimen n teɛmamt ( d idrimen) ɣef ṭṭabla, baba-s n teqcict ad yeddem ayen yebɣa (baba-s n teqcict ur iteddam ara aṭas, azal n 500 neɣ 1000 idinaren).

Mi kfan ad ččen imekli. Tameddit axxam n teqcict ad heggin imensi, ad seččen adrum. Axxam n teqcict xeddmen kan yiwen n yimensi i wedrum. Mi yekfa imensi, taqcict ad as-qqnen lḥenni ula i nettat, d acu kan d at-wexxam akked imeɛraḍ kan i yettilin. Srusuyen-d lmetred, ssaɣayen ticemmaɛin, ttaken-as lxir ula i nettat.

Mi tekfa, imawlan-is ad ruḥen ad ḥeḍren i lḥenni n weqcic, ad nezzhen, ad ceḍḥen deg wurar.

2. Ass wis sin :

Azekka-nni ad yili imekli n iqeffafen. Ad heggint taqcict, ad as-sselsent : timeḥremt tazewwaɣt, ad ɣummen syes-s udem-is. Ad as-d-rnunt abernus, neɣ aḥayek sufella. Ad as-xedment akerzi sufella uqerruy-is, syis ara sduklen timeḥremt-nni akked uḥayek. Ad as-qnent lfeṭṭa  (Imeqyasen, afuc, tafzimt, tixutam…).

Ad terju ar teddu, ad ruḥen ad tt-awin.

 

Fahim MESSAOUDENE

Lilia OUCHENE

Share.

About Author

Avatar

Fahim MESƐUDEN, d yiwen n umedyaz u d amyaru s tutlayt n teqbaylit, ilul ass n 07/05/1981 deg taddart n Uzaɣar Ɛwana, taɣiwant n Yiɛekkuren. Deg useggas n 1986, imawlan-is ruḥen zedɣen di taddart n Agarsafen, taɣiwant n at-yeǧǧer, id-yezgan γer tama n teẓgi n ukefadu, anda yella yezdeɣ ass-a, sebba n waya d aɣerbaz ay-s ulac deg taddart i deg-i s teɣli timiḍt. Deg useggas-nni i yekcem s aɣerbaz amezwaru n taddart-agi. Seg uɣerbaz alemmas ar tesnawit, si tesnawit ar tesdawit, yeffeɣ-d s-yinna deg useggas n 2004, s ugerdas n DEUA en électronique. Yessker-it-id umussu adelsan n taddart-is, d netta it ideggren ad iḥemmel tira, tamedyazt, d yidles sumata. Seg ujrured ar waḥrured, seg waḥrured ar tikli. Skud teddun wussan, yettidir timsal, tidyanin, allaɣ-is yesseklas-itent d isefra akken ad idirent i lebda. Si temẓi-s i yekčem γer wannar n yidles, imi kra n win i ikečmen deg-s yekkat ad-yawwi amaynut. Fahim yella d imceggaε n Radyu n Numidya deg useggas 2011, aṭas n tedwilin i yessekles i umaṭṭaf-agi. Deg useggas n 2014 yebda yettaru imagraden s teqbaylit deg waγmis « Tiɣremt » s yisem « Tansa n Talsa ». Xas akken abrid n usiẓreg ḥarcaw, netta yelḥat ḥafi, yerẓa asalu-s deg useggas n 2013 yessufeɣ-d adlis-ines amezwaru, di teẓrigin RichaELSAM, azwel-is : « Tiyersi (le nœud) », d ammud n yisefra deg-s 38 isefra. Aseggas mbaɛd, di 2014, yerna yessufeɣ-d adlis niḍen, d ammud n tullisin akked tneqqisin, azwel-ines « Timsirin n ddunit ». D adlis-is d-yeffɣen di teẓrigin n SEFRABER di tmurt n Fransa. Ugar n waya, Fahim ass-a d aselmad n tiliktrunit deg uɣarbaz n uselmed n lḥerfat n BUXALFA ( Tizi Uzzu )

3 commentaires

  1. youcef achouri
    youcef achouri on

    tanemmirt a Fahim a gma. kečč meqqar tessawḍeḍ a d-terreḍ tamacint n wakud ɣer deffir, akken a d-aɣ d-tesmektiḍ kra seg wansayen -nneɣ yebbaḥen.

  2. mokrane B

    Azul a Fahim, terriḍ-aɣ akk ar wansayen-nni n zik aṭas seg wid i wumi d-cfiɣ i wumi ḥeḍreɣ, aṭas n lecɣal i iruḥen, ruḥen ddan d imawlan-nsen, ddan d wat wawal, d wazalen n lḥerma n teqbaylit, wissen d acu i d-mazal, wiss ma nezmer ad neṭṭef deg wayen mazal, a t-nḥader.

  3. Avatar

    Tannemirt-ik a Youcef Achouri @ Mokrane ;

    Ma yella neǧǧa ansayen-nneɣ, ur ten-seqdac, ur ten-nettaru akken ad d-qqimen, a-t-an iruḥ uzgen deg-neɣ. Nekk cuddeɣ aṭas ar wansayen, ttɣiḍen-iyi mi ara ten-tt-waliɣ ttruḥun, ttaǧǧan-ten Yiqbayliyen. Awi ufan ayla-nneɣ ad ten-ḥrez, ad neddu s-yess di tudert n wansayen-nneɣ.

    @Mokrane, Mačči aṭas n Leqbayel i yeṭṭfen deg-sen, aṭas i aɣ-iruḥen, u mazal ttruḥun -neɣ wiyaḍ, lɣaci ṭṭafaren ayla n medden, ttawin-d ayla -nsen ( abarrani) ferḥen s-yess , ayla-nneɣ ttsetḥin s-yess. Aṭas imedyaten i yellan, 1° : Mazal neqqar : Taqcict -inna tezyen am tṛumi ! i poutant d taqbaylit,
    Ar timlilit ay imdukal, nekni ad naru, ineggura ad d-afen.

Reply To Tansa n Talsa Cancel Reply